




EL RAT PENAT
Conta la llegenda que quan el rei Jaume I estava acampat als voltants del riu Túria un ratpenat el va despertar, a ell i als seus soldats, enmig de la nit i els va alertar d'un atac sorpresa dels musulmans.
Gràcies al ratpenat van guanyar la batalla i, en agraïment, Jaume I el va col·locar a l'escut de València i el va convertir en un símbol de la ciutat fins hui.

LA LLUNA
Una de les dites més conegudes relacionades amb aquesta comunitat és “quedar-se a la lluna de València”. La història no és clara, però l'explicació més popular es remunta a l'època cristiana, quan la ciutat estava emmurallada i protegida per 12 portes.
A les 10 de la nit es tancaven i la ciutat quedava aïllada fins a l'alba. Així doncs, les persones que hi arribaven tard s'arriscaven a acabar passant la nit al ras davall la lluna.

LA TARONJA
Ja en el segle V hi ha constància de la presència d'aquesta fruita originària de l'Orient que es va adaptar perfectament a la riquesa de la terra valenciana. Així, segle rere segle la taronja valenciana va acabar conquistant el món.
Hui en dia no es pot imaginar València sense els immensos camps de taronges, una fruita que s'ha convertit en símbol de la comunitat.

LA BARRACA
La llar tradicional de llauradors i pescadors, present sobretot en hortes de regadiu. L'alta teulada, amb gran inclinació per a evacuar les freqüents pluges torrencials de la zona, ha marcat el paisatge de València fins al dia de hui.
El seu origen es perd en la nit dels temps i té a veure amb l'evolució de les primitives construccions circulars presents en altres llocs del món.

LA VELA LLATINA
És la més tradicional de les embarcacions del Mediterrani, l'origen de la qual es remunta a grecs i fenicis.
Hui en dia parlar de vela llatina és parlar de l'Albufera de València, on es conserva com un símbol d'identitat i on diverses escoles fan que aquesta tradicional manera de navegar es mantinga viva.

LA MASCLETÀ
És difícil descriure el que se sent, sobretot si eres valencià, davant l'increïble espectacle de foc, so i olor de pólvora d'una mascletà. Una emoció que només es pot entendre i gaudir si es viu en directe.
Una part indispensable de qualsevol festa i més encara si es tracta de la més important de totes les festes: les Falles.

EL FOC
El foc forma part de l'ànima de València i de totes les seues festes i tradicions. És la culminació d'una festa i el símbol de desfer-se de les coses velles per rebre les noves. Una de les simbologies més antigues del món que ací ha esdevingut una manera de ser.
Un espectacle hipnòtic que ningú que el visca pot oblidar mai i que en Falles assoleix un nivell artístic sense igual.

LA PAELLA
Arròs n'hi ha en moltes parts del món, però un plat tan exquisit, únic i reconegut com a símbol de València en qualsevol lloc només n'hi ha un.
La paella, que rep el seu nom per la gran “paella” on es cuina, és, entre altres centenars d'atractius, un dels motius pels quals centenars de milers de persones de tot el món gaudeixen cada any de la increïble terra valenciana.

LES FLORS
València és la terra de les flors, diu la cançó, i poques coses són tan certes. Les flors formen part de les festes valencianes, del seu paisatge i de la decoració de cases, places i jardins.
En les Falles, l'ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de la capital del Túria, és un dels moments més emocionants.